LA MIDA 2023
CAT. Un retrat oníric de Barcelona, filmat en doble exposició, en pel·lícula de 8 mm reversible, que es barreja amb una veu íntima que reitera “Record…”, creant un collage de records à la Brainard i Pérec. Els micro-records de la directora, en tant que dona, realitzadora i migrant, evoquen l’esperit d’un temps que podria no tornar i construeixen una herència col·lectiva. El propi fet de realitzar aquesta pel·lícula, que involucra l’atzar de la doble exposició i la fragilitat de l’objecte pel·lícula, esdevé una metàfora de la tensió entre memòria i oblit.
ENG. A dreamlike portrait of Barcelona, shot in double exposure on reversible 8mm film, is interwoven with an intimate “I remember” voice, creating a collage of memories à la Brainard and Pérec. The director’s personal micro-memories, as a woman, filmmaker and immigrant, evoque the spirit of a time that may never return, constructing a communal heritage. The act of making this film, involving the haphazardous double exposure and the fragility of the physical film itself, becomes a metaphor for the perpetual tension between memory and oblivion.
ESP. Un retrato onírico de Barcelona, filmado en doble exposición, en película 8 mm reversible, que se mezcla con una voz íntima que reitera “Recuerdo…”, creando un collage de recuerdos à la Brainard y Pérec. Los micro-recuerdos de la directora, tanto como mujer, realizadora y migrante, evocan el espíritu del tiempo que podría no volver y construyen una herencia colectiva. El acto mismo de hacer esta película, que involucra el azar de la doble exposición y la fragilidad del objeto película, se convierte en metáfora de la tensión entre memoria y olvido.