LA MIDA 2026
Sksu | Salima Jirari | Espanya | 2024 | 10’
CAT. Sksu és una proposta de recerca artística al voltant de la identitat i la transmissió de sabers orals i corporals de la població indígena del nord d’Àfrica, l’amaziga. La peça parteix de la investigació de material d’arxiu i a partir d’aquí, neix la necessitat de filmar noves imatges, a l’expectativa d’observar quins gestos, coreografies i oralitats es reprodueixen i amb l’objectiu de per qüestionar, ressignificar explorar el relat que hi ha darrere de la idea d’identitat, memòria o migració, entre d’altres. En aquest sentit, la peça segueix a 3 dones d’una mateixa família d’herència amazic (la mare i les tietes de l’autora) elaborant cuscús, que més que una recepta, és un ritual.
Aquesta és la primera peça de l’autora, de manera que l’aproximació al llenguatge visual és instintiu, experimental i lliure.
ENG. Sksu is an artistic research proposal centered on identity and the transmission of oral and embodied knowledge of the Indigenous population of North Africa, the Amazigh. The piece begins with the investigation of archival material, from which emerges the need to film new images—seeking to observe which gestures, choreographies, and oralities are reproduced, with the aim of questioning, re-signifying, and exploring the narratives behind concepts such as identity, memory, and migration, among others. In this sense, the piece follows three women from the same Amazigh-heritage family (the author’s mother and aunts) as they prepare couscous—a process that is more than a recipe, but rather a ritual.
This is the author’s first piece, and as such, the approach to visual language is instinctive, experimental, and free.
ESP. Sksu es una propuesta de investigación artística centrada en la identidad y la transmisión de saberes orales y corporales de la población indígena del norte de África, la amaziga. La pieza parte del estudio de material de archivo y, a partir de ahí, surge la necesidad de filmar nuevas imágenes, con la intención de observar qué gestos, coreografías y oralidades se reproducen, y con el objetivo de cuestionar, resignificar y explorar el relato que subyace tras conceptos como identidad, memoria o migración, entre otros. En este sentido, la pieza sigue a tres mujeres de una misma familia de herencia amaziga —la madre y las tías de la autora— mientras elaboran cuscús, que más que una receta, constituye un auténtico ritual.
Esta es la primera pieza de la autora, por lo que su acercamiento al lenguaje visual es instintivo, experimental y libre.