LA MIDA 2026

Ansitzen | Franca Pape | Alemanya | 2025 | 6’
CAT. Una persona està asseguda a la sala d’espera. El so del vent es transforma lentament en els crits d’activistes antiavortament que donen la benvinguda a la ciutat de Colònia. No queda clar si ens trobem en records o en una lluita interna; a poc a poc, la protagonista deixa de ser observada per convertir-se en observadora.
Maria i Jesús ploren.
Una pel·lícula editada de manera associativa sobre l’espera, sobre l’avortament i els seus opositors, sobre la vergonya i sobre el cinema com a forma de resistència: una manera de prendre el contraplà, de passar de ser caçat a caçador i de crear les teves pròpies imatges.
ENG. A person sits in the waiting room. The sound of the wind slowly transforms into screaming anti-abortion activists greeting Cologne. Unclear whether we are in memories or an inner struggle, we see how she slowly begins to change from the observed to the observer. Mary and Jesus cry.
An associatively edited film about waiting, about abortion and abortion opponents, about shame and about filmmaking as a form of resistance, as a way to take a counter-shot, to turn from the hunted into the hunter and create your own images.
ESP. Una persona está sentada en la sala de espera. El sonido del viento se transforma lentamente en los gritos de activistas antiaborto que dan la bienvenida a la ciudad de Colonia. No queda claro si nos encontramos en recuerdos o en una lucha interna; poco a poco, la protagonista deja de ser observada para convertirse en observadora.
María y Jesús lloran.
Una película editada de manera asociativa sobre la espera, sobre el aborto y sus opositores, sobre la vergüenza y sobre el cine como forma de resistencia: una manera de tomar el contraplano, de pasar de ser cazado a cazador y de crear tus propias imágenes.
